Fa un temps que vaig tenir l'oportunitat de seguir la
concepció i el posterior naixement d'un llibre meravellós d'un gran escriptor i
bon amic. Li vaig dedicar un sonet per a
la presentació a Barcelona de la seva primera edició la que vaig tenir l'honor
de fer. El sonet va quedar insert a la contraportada del llibre que va ja per la segona edició.
Miguel Herrero Uceda és
llicenciat en Informàtica i doctor en Intel·ligència Artificial i compagina la
seva dedicació d'enginyer amb les tasques de conferenciant, col·laborador de
diverses revistes i professor d'Investigació Operativa a la Universitat
Complutense de Madrid, amb la seva passió a la natura i als arbres.
En quan al seu llibre de "El alma de los árboles", només puc dir que és un dels millors
llibres que he vist on es recull una sèrie d'històries, curiositats, poemes,
folklore i característiques de quaranta tipus d'arbres i està bellament il·lustrat amb aquarel·les fetes pel seu germà Fran.
I no és perquè ho digui jo, perquè després de tot el vaig
veure néixer, si no ja la crítica que va obtenir en el seu moment i tots
els mitjans per on ha passat ho corroboren.
La veritat és que m'havia oblidat d'ell (del poema, és
clar), fins fa uns dies, quan l'autor em va enviar el seu vídeo promocional
seguit d'aquestes paraules ... "Sempre l'he guardat com una relíquia"
Indubtablement, per a una eterna aprenent de poeta, no hi ha
major satisfacció i més gran recompensa.
Gràcies a tu, Miquel.